Cros de Can Caralleu: Com a casa!!

La recta d´arribada es magnifica

Diuen, o dic jo, que no hi han dues victoriies iguals. Doncs tinc raó.
Aquest 3r triomf al Cros de Can Caralleu ha estat especial, portava 3 curses "fregant el pal", pero sense fer gol ( i mira que li tinc mania al futbol.....)
La setmana no havia estat idonea, la forma tampoc ho era, pero l´escenari i la gent si, i només per això valia la pena donar el 120%
Vaig patir de valent, i la darrera pujada, podia comptar les pedres!!! Encara gracies que la llei de la física o sigui els meus 70kg, em fan baixar mes o menys bé. Ha sigut sens dubte, l´edició mes dura de les tres.

Extra-esportivament haig de dir que a Can Caralleu em trobo com a casa, si em deixessin escollir on viure a Bcn, segur que hi viuria a prop. Només, que em dona la impressió que les cases del voltant no son gaire barates......
Pero l´entorn es perfecte, es com un CAR, pero fet a mida. Tens gimnàs, piscina, aire pur, muntanya, mitja muntanya i pla, que mes vols!!
Darrera del Cros de Can Caralleu, no hi ha grans marques, hi ha persones que hi dediquen moltes hores i això ho he pogut viure jo en primera persona ( l´evolució organitzativa desde el 2013 es MOLT NOTABLE) han aprés molt i volen continuar fent-ho)
Al recorregut hi han afegit distancia, i l´han convertit en una prova de mes d´una hora, d´exigencia maxima, ja que no hi ha descansos. Això esta molt bé, perque serveix com a test per a proves de mes alta muntanya.
L´organització es impecable, i es veu la voluntat d´afegir novetats i millorar ( com els estants, canvis d´ubicació i nous patrocinadors) amb especial cura per tothom, desde el darrer al primer.
El meu especial agraïment a tots els que hi aporten el seu gra de sorra, pero en especial a una noia, la amabilitat de la qual no te preu.
Es curiòs com i  d´on surgeixen les histories d´amistat entre les persones....amb l´Olga va sorgir a dalt de la Torre de Collserola!!!

No se que passarà al 2016, però si se que, quan parli de les persones de Can Caralleu, ho faré amb un somriure a la cara.

En Kessler (izq foto), em va fer patir.... i molt