IV Cursa neandertal de Capellades: La 1ª... en falten dues!!!

El passat diumenge 27 es celebrava a Capellades" la Neandertal", una cursa de muntanya de 17km aprox de la que n´havia sentit a parlar molt bé. No es el millor moment de la temporada per correr per muntanya, pero vaig voler fer una excepció al calendari i preparar-la a consciencia. Sabia que aconseguir una victoria era complicat, sobretot perquè els guanyadors dels 3 darrers anys son "duros de roer" com son el meu amiguete Torres Alcazar y Jose Manuel Granadero amb qui no he coincidit mai en cursa.

De fet, i per ser sincers, el que m´atreia principalment de la  cursa era això:

Un dels trofeus mes originals que he vist mai

Existeixen diverses raons per les quals escullo les curses en les competeixo i entre aquestes esta l´originalitat del trofeu als guanyadors. Ah, pero!!! El que no sabia es que has de guanyar 3 anys seguits, o no,  la cursa ,per endur-t´ho cap a casa!!!! De moment hem fet el primer pas, guanyar el 2013.

EL RECORREGUT: 

En aquest punt haig d´agraïr profundament en Toni Aymerich la seva amabilitat, generositat i simpatia, sense ell i la casualitat potser les coses haguessin anat diferents!!! Perquè? Doncs perquè vaig anar a reconeixer el recorregut i em vaig equivocar, l´estava fent a l´inrevés!! Quan de sobte m´el trobo amb la seva gosseta i un amic seu, quan jo ja portava una bona estona corrents........... i em diu que m´estava equivocant!!! Oh-DIOS-mio!!!  Total que tornem enrere tots junts!!! Al final em van sortir gairebé 3hores!! Uffff!!! I gracies que va ser super amable i em va deixar dutxar a la seva clinica veterinària!!!  

No vaig poder fer el 5 primers km´s, però ja en tenia prou..........

Val a dir que el circuit no es excessivament tècnic, malgrat que el canvien cada any, així que no es pot dir mai... Però aquest any, era mes aviat un constant puja i baixa, sense massa dificultat tècnica en el descens. Era important conèixer el recorregut, perquè la part on es podia fer mes pupa era la part final.

Les pujades no son superllargues, però tenien la duresa suficient com per fer distancies i té un punt que 

m´agrada molt i que li dona un caracter de "classica de primavera": Te zones bastant planes que sense adonar-te´n et poden deixar cuit i buit al peu de la pujada. Per tant no es tracta d´una cursa facil, perquè has de ser un corredor bastant equilibrat en les dues facetes. Aqui deixo un video d´un descens que em pensava que es feia aquest any i al final no es va fer:

LA CURSA:

La salida en cuesta y ritmo alto.....

Es va sortir ràpid, amb Manuel Torres marcant un ritme, pel meu gust, massa rapid, tenint en compte que es surt cara amunt..... pero bé.... Aviat vaig veure, que la gent es molt valenta i agosserada, perquè en els diferents trams de pla i pujada que hi havien i que jo no havia pogut reconeixer i van haver varis canvis de ritme amb cara i ulls.

Em vaig mantenir a l´espectativa fins que arribés una zona mes coneguda, i a més a més no m´en refiava de la distancia, 17km al Novembre es molt per mi!!!  

A mitja cursa i una mica per selecció natural i una mica per excés de ritme propi, els corredors anaven cedint. Si que vaig observar, a titol personal, que n´hi havia mes d´un que hauria d´entrenar més la regulació de ritme en cursa ( opinió personal ).

Que gracia, aquí se acababa de romper la carrera!!!

Finalment i després d´una pujada curta però molt empinada, ens vam quedar en J.Antonio Gonzalez Cobacho ( a qui no tenia el gust de coneixer, però s´en parlarà, perque es molt bo) i jo mateix al capdevant de la cursa, després de la baixada on em vaig trovar el meu amic Toni Aymerich el dia del reconeixement.

Era la segona meitat de la cursa, amb trams plans llargs i pujades no gaire llargues. La tàctica es va anar forjant a mesura que passaven els km´s.....i podia observar on era mes vulnerable en J.Antonio. 

Finalment el canvi de ritme en el moment adecuat va ser efectiu i vaig poder disfrutar d´uns darrers km´s en solitari sense perdre mai la tensió de la cursa, però amb tranquilitat.

Al final 1h08´, menys mal que no va ser mes llarga. J.Antonio Gonzalez Cobacho va fer segon i el meu amiguete Manuel Torres Alcazar va fer tercer ( crec que no va tenir el seu millor dia.......).

No se ve, però la mano señala a Toni Aymerich: Muchas gracias!!!!!

EL POST CURSA  

Com sempre el millor del dia, va ser disfrutar d´una climatologia excellent en companya de Mise i en aquest cas d´en Toni Aymerich i la seva dona i dels ja també meus amics en Pere Miquel Parés i la seva dona. (Que dolent soc pels noms, ja em perdonareu noies........;( )

P.D: Val a dir que muscularment vaig quedar tocat, sobretot a nivell d´isquios, sempre em passa quan corro mes amb la ment que amb l´entrenament adecuat....... A dia d´avui encara estic trampejant amb massatjes i molta atenció per equilibrar entrenaments i musculatura tocada!!! No voldria lesionar-me!!!!!!!!!!

El podium