jueves, 12 de febrero de 2009

5 dias despues.................


Han pasado ya 5 dias desde las 3 miticas mussaras con Jordi. Desde entonces ndad destacable que contar, 5 dias parado fisica, que no mentalmente, el paron ya lo puedo considerar como un paron de invierno.

Desconectado mentalmente al 100 %, ya he desistido de intentar mantener la forma fisica a la espera de una recuperación milagrosa de mi rodilla. No se cuantas semanas seran: 3,5 o 2 o 4 o1 .... o mas. En este momento me da un poquito igual.......... Cuando se solucione, empezare mi pre-temporada. Poco a poco, bien hecha y ya esta.

"Cuando lo mas original que te ha pasado en 5 dias es subir a un Catalunya Express............. quiere decir que estas en horas bajas......."



El jueves, despues de mucho tiempo, años quizas, volvi a Barcelona en tren. Es curioso, como hace solo unos años, el tren era como mi segunda casa, y ahora al llegar a Sants, casi no la reconocí............ No hace falta decir a que fui a Bcn, evidentemente : ZUM ARTZ!!!!


Patética y triste entrada la de hoy, creo que es de las mas sosas que he hecho nunca....... ruego a quien pueda leerla,y tuviera intención, que obvie cualquier comentario, crítica o apoyo, no se lo merece......


"Para darle un poquito de alegría a la entrada, otra foto de mi sobrina Gisela, que esta muy mona y muy fuerte, con solo 6 meses!!!!!!!!"

3 comentarios:

b. dijo...

Tens raó, Ninu, aquesta entrada és mereix més que tot això. Aquí estarem si ens necessites...

Per cert, has esgotat totes les possibilitats de metges, fisio o rehabilitació?

Salut

Wepen's dijo...

Que passsssa nennnnnn?

De les adversitats se n'ha d'apendre, i sortir'ne més fort, física i mentalment.
Be, a part d'anar en bici, i correr, segur que fas altres coses! Que segur que poden, i son igual o més gratificants que l'esport.

Jo, (que soc un rato cabron), estic entrenant a topeeee, ahir tocava nocturna, 2 hores a fondo pels caminots .
Apa ànim, que d'aquesta sortirà el SUPERNINU.

ninu dijo...

Hola Bea, gracies pels anims!!! Ara que la torno a llegir, l´entrada es un pel massa transcendental...., massa i tot!!

No he esgotat tots els metges, ni fisios:encara!.... Pero si que es veritat que la lesió ha esdevingut invalidant fins i tot gairebé per caminar, i això es mes preocupant. Sobretot quan el metges fan cara de poquer...........

Salut i espero que quan coincidim sigui a mes de 30Km/h...je,je!!

Josep Enric, si que ets una mica cabroncete..... I fas una mica de enveja.....
Pero no ens enganyem, les lesions no et tornen mes fort mentalment: et tornen mes gordo!!!!!

Gracies pels anims!!!